EL PARE JOAN

Jo ja estimava al pare Joan des d'abans de conèixer-lo....Pot semblar estrany el que us explico. El cas és que quan jo encara era molt petit i em faltava un any per a iniciar-me com a alumne de pàrvuls a l'Escola Pia de Santa Anna de Mataró, el meu germà Joan, cinc anys més gran que jo, a casa se'n feia un tip de parlar del Pare Joan i de tot allò que els hi ensenyava. Jo me'n moria de ganes de conèixer al mestre, fins l'extrem que a la saleta de casa meva em fonia en un estat de deliri fantasiós arribant a l'extrem d'explicar-li a la meva mare de que havia parlat amb el pare Joan i que m'havia encarregat deures, i que havíem organitzat una excursió a la qual jo m'hi volia apuntar. A l'any següent (1968) quan vaig iniciar el curs de pàrvuls, jo ja coneixia al Pare Joan. Tenia molt clar que estudiaria a l'Escola Pia de Santa Anna i que l'ensenyament dels pares escolapis guiaria tota la meva vida. Al marge de la meva formació acadèmica hi ha una cosa que li haig d'agraïr a aquesta escola i molt especialment al Pare Joan Herrero del quan puc afirmar que n'ha representat la seva ánima: Em va ensenyar a estimar al proïsme. Pare, des d'on estiguis, et vull dir que m'he esforçat tota la vida per ser una bona persona, objectiu pel qual encara lluito, doncs són molts els errors comesos . Lluito per seguir el teu exemple, exemple que prengueres de Jesús. Jo sé que no ens has deixat, ho sabem, doncs ara una intensa llum ha invaït els cors de milers de nens.

ANTONI VALLS I POU 10 d'octubre de 2011